| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • Stop wasting time looking for files and revisions. Connect your Gmail, DriveDropbox, and Slack accounts and in less than 2 minutes, Dokkio will automatically organize all your file attachments. Learn more and claim your free account.

View
 

Poètiques

Page history last edited by antoninavarro 3 years, 4 months ago

Una poètica és un llibre, o en aquest cas un poema (o fins i tot una selecció de poemes) destinats a teoritzar sobre la literatura i l’art. Rep el seu nom per l'obra homònima d'Aristòtil, el primer tractat complet sobre la literatura. Pot tenir un caràcter descriptiu o, de vegades, prescriptiu, dictant les normes sobre el bon gust i la composició estètica, com per exemple les d’Espriu, 

Entreu en aquesta pàgina mentre anem seleccionat algunes de les poètiques:

 

 

OH! SI PRUDENT I AMB PARAULA LLEUGERA…

Oh! Si prudent i amb paraula lleugera
Sabés fixar l’imperi de la ment,
I amb hàbils mots, la passió naixent,
Del meu estil pogués fer presonera;

Si, fugitiu de la faisó estrangera,
Arromancés en dura nit, dolent,
L’amor del Tot i del Res, sense esment
Del fosc i el rar, i a l’aspriva manera

Dels qui en vulgar parlaren sobirà,
–Oh Llull! Oh March!–, i amb claredat de signes,
Rústec però, sever, pogués rimar

Pels qui vindran; si, ponderats i dignes,
Els meus dictats guanyessin el demà,
Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes!

Sol i de dol, 1947.

 

Josep Vicenç FOIX

 

SABER NARRAR, EN LLENGUATGE VIGORÓS…

Saber narrar, en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i, sense esforç,
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i, gens fantasiós,

–Oh dolç fallir!–, coronar de lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l’ombra llur, reial, i d’un bell tors
Reprendre el tot vital i rigorós.

Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i essent, ardit, del segle,
Témer l’enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l’instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i l’obscur seguir normes i regla
I enmig d’orats i savis, raonar.

Sol i de dol, 1947.

 

Josep Vicenç FOIX

 

POÈTICA

Algú que amida versos i que guarda
la soledat dels ossos de Vallejo,
i de la Mort de l’Espriu dins la seva ànima.
Que s’encomana a l’ombra de Quevedo
fent anar l’húmer amb l’estilogràfica,
per escriure la lletra d’un bolero.
Si ningú mai no reia ni plorava
amb algun d’aquests versos que m’invento,
on em du –pensaria– aquesta història?
Pels fills morts, pels amors sense demà,
pel demà que amenaça com una arma,
per tant de mal boirós que no és notícia.
Per tot això s’escriu la poesia.

Els motivs del llop, 1993.

Joan MARGARIT

POÈTICA

Al Joan Grimalt

Perseguint la bellesa estaràs sol,
perquè, en trobar-la, s’esvaneix i deixa
la seva pols de papallona als dits.
I tornaràs a percaçar l’esclat
que saps dins teu, talment el llamp
que en un instant et mostra,
fins al llunyà horitzó, la realitat.

Edat roja, 1990.

 

Joan MARGARIT

L’EDUCACIO SENTIMENTAL

Solia dir-me amb el seu vell menyspreu:

no serveix per a res la poesia.
Volia ensinistrar-me en un infern
on distreure’s és perdre la partida
i on només els diners fan passar el fred
de l’edat. Però en canvi no sabia
que és per això mateix que la necessitem,
i que cal rastrejar la poesia
pels hospitals i pels jutjats: més tard
ja acabarà parlant de l’estimada.
Hi ha poesia fins i tot en gent
com el meu pare, que odià la vida.
I tenia raó en allò que deia:

no serveix per a res, la que ell llegia.

Aiguaforts, 1995.

Joan MARGARIT

TORS D’APOL·LO ARCAIC

Captivats per la pedra, tots admiren
–imaginant-lo radiant, complet–
el dur rostre del déu, amb el somriure
que saben esculpit en el no-res.
Cadascú veu el seu miratge estricte,
una mirada freda, el front serè.
Tots admiren uns braços, les mans grises,
sense armes, o amb l’espasa alçada al cel.
Tota aquesta bellesa és marbre d’aire,
l’estàtua que mai no existirà
més que com cadascú l’ha imaginat.
Un poema és també un fragment exacte
que busca amb força ser acabat pels altres.
Un poema és un tors d’Apol·lo arcaic.

Aiguaforts, 1995.

Joan MARGARIT

VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ

D’un vell color de plata

jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos..

Mrs. Death

, 1952.

 Salvador ESPRIU

ART POÈTICA

           A R. M., que m’ha enviat un recull dels seus versos

Si quan escrius, amic, ets tan il·lús
que penses que la rima i la mesura
són el secret, infausta singladura
li espera al teu vaixell pel trobar clus.

El mot obscur i el pensament difús
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus.

Ja sé que és més senzill donar un consell
que escriure versos bons. Perquè un paisatge,
malgrat els mals poetes, pot ser bell.

Però —nou Abraham— cal el coratge
de matar els propis fills amb un coltell.
Salvar, de mil imatges, una imatge.

Lliri entre cards, 1988.

Gerard VERGÉS

 

 ANTOLOGIA DE POÈTIQUES:

Explicar la poesia de vegades pot ser un acte poètic.

WEBS QUE SÓN POÈTIQUES: 

Algunes pàgines o links de poesia esdevenen vertaderes poètiques en la mesura que la selecció de poesies ens inviten a la reflexió 

 

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.