La lluna, quieta en el cel

La lluna, quieta en el cel,

té la cara enfarinada.

Vora una bassa dormida

hi ha, raucant, una granota.

Verdes canyes que es belluguen,

fent un mig punt de sardana.

Ja s'embolcalla la nit

amb un llençol de rosada.

Tremola de fred natura

sota d'aquella flaçada.

L'herbatge està tot glaçat,

i al riu s'acarrossa l'aigua.

La lluna, quieta en el cel,
és un rodolí de llanda.

Li cau el moc gota a gota,

pobra lluna refredada.

Enric Soler i Godes

Poesia per a infants