Contra el sol

la blavor,

aquest tronc

d'arbre mort.

Damunt foc

de rostolls,

ample vol

de falcó.

Cap saó

en el solcs,

cap remor de vent nou

als alocs,

cap consol

ni repós

de cançó.

En el cor
de l'agost,

llarga pols

de lent folc.

A la por

que jo sóc,

que som tots,

obre sols

el record,

per secs pous,

per l'enyor

del vell glaç

de les fonts,

el camí

de mai més

del retorn.

Espriu