| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • Stop wasting time looking for files and revisions. Connect your Gmail, DriveDropbox, and Slack accounts and in less than 2 minutes, Dokkio will automatically organize all your file attachments. Learn more and claim your free account.

View
 

Figures retòriques

Page history last edited by antoninavarro 3 years, 7 months ago

 

ACÍ tens una relació molt útil de les figures literàries més usuals. És evident que no han de donar-se únicament i exclusivament com una relació de recursos per buscar en els poemes. No podem deslligar-les de la funció estètica que compleixen dins del poema.

 

  Exemples en català/valencià Exemples en castellà
AL·LITERACIÓ: Repetició de sons amb la finalitat de provocar certs efectes o imitar algun so de la natura.

Dones amant més que a mi mateix. 

Ausiàs March 

En el silencio sólo se escuchaba
un susurro de abejas que sonaba. (Garcilaso)

Me suena el run run
de mi mundo marrón.
Doble ración de realidad
común (Estopa) 

ANACOLUT: Realització d'una imatge impossible.     

ANÀFORA: Repetició d'una paraula al començament de cada frase o vers. Si aquesta repetició es produeix al final de cada frase, es diu epífora.

Repetició d’una paraula al començament de cada frase o de vers Verde nativo, verde de yerba que sueña verde sencillo verde de conciencia humana

  Voy a volverme como el fuego
Voy a quemar tu puño de acero (Bebe) 
ANTÍTESI: La antonímia utilitzada amb fins literaris o publicitaris i de manera intencionada. 

Consisteix a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari.

 

És quan dormo que hi veig clar.

J.V.FOIX

 
 
ASÍNDETON: Eliminació de les conjuncions.     
ASSONÀNCIA: Paraules que s'assemblen entre si.

¿Què tal? Molt bé amb OKAL. 

"Y con esto y un bizcocho. Hasta mañana a las oco."

 
CALAMBUR:    Lo siento, lo presiento
ni con el gran poder
tú me lo dejas ver (Sr. Chinarro)
Son los vizcondes unos condes bizcos (Quevedo)
COMPARACIÓ:  Estableix una relació entre dos termes a partir d’una semblança real o imaginària. La relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical (com, talment...) o bé amb sembla.

 

No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls ni cap vent tan subtil com els teus dits. 

Miquel Martí i Pol

 

 
EL·LIPSI: Desaparició intencionada d'algun element del missatge.     

ENCAVALLAMENT: El sentit d'una frase no queda complet en un vers sinó que continua en el següent.

 

  Negro, bajito y cabezón:
sólo pude ser peón
de negras (Mecano)
EPÍTET: Funció bàsicament expressiva i no és imprescindible. Destaca del substantiu una qualitat que ja li és pròpia i pot anteposar.  "Bell, confortable iVolkswagen."    
EPANALEPSIS: Apareix la mateixa paraula al principi i al final de la frase.  "Amic dels meus amics"   
ESTRANGERISME: Utilizació de paraules en altres idiomes. 

"Le must de Cartier."

Postureig polític;

 
EUFEMISME    
INTERROGACIÓ RETÒRICA: Formulació d'una pregunta que no espera ser contestada.   ¿Quién llenará de primaveras este enero?(Alejandro Sanz)
IRONIA: S’afirma el contrari del que es pensa.     
HIPÈRBATON: Figura que altera l'ordre gramatical dels elements del discurs.    
HIPÈRBOLE:  Figura que es fonamenta en una exageració evident

 

Tronen els canons i, 

en la distància, 

esquitxen tot l’espai 

amb les desferres

d’un poble

commogut i esporuguit. 

 

 

LÍTOTE: Quan es nega per afirmar.     
METAGRAFO: És el desordre ortogràfic. Les paraules i lletres varien de forma, lloc, posició i orientació    
METÀFORA:  Estableix relacions entre dos termes, però ho fa eliminant el vincle de la comparació.

 

a. In praesentia

La terra és una cambra

on no penetra el vent.  

JOSEP SEBASTIÀ PONS

 

b. In absentia

la melangiosa i freda claror de la bola nocturna  BALTASAR PORCEL 

Tú eras la tempestad y yo la alta torre (Bécquer) 

METONÍMIA:  Consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents: la causa per l’efecte; l’efecte per la causa; el continent pel contingut; el lloc d’origen pel producte; l’autor per l’obra; la marca pel producte; l’instrument per la persona que l’utilitza; els trets físics pels morals; el signe per la cosa significada.  

  • El lloc per allò que en ell es prodeix: Li agrada molt el Priorat.
  • L'autor per l'obra: és un Velázquez.
  • La part pel tot: Té uns mil caps d'ovelles.
  • L'instrumento per l'artista: Eixe periodista té una pluma molt àgil.
  • L'efecto per la causa:
  • Allò concret per allò abstracte: “Guaynaràs le pa amb la suor del teu front”.

 

 

La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentesi apaivaguem la nit. 

Un jorn, quin munt d’instants.

 

No sé el momento ni la razón
en que puse a la venta
cuerpo y corazón (Mecano)
OXÍMORON: Aproximació de dues paraules de significat contrari. 

"Banquer anarquista"; "Dolça mort";

 

Si estoy quemado escondo un corazón helado (Extremoduro) 
PARADOXA:    Rosas negras para amar
cuando ya no hay nada más
si tu ausencia te hace más real (El último de la fila)
PARÀBOLA: narració al·legòrica però amb un final moralitzant o educatiu.  "Paràbola del bon samarità."  
PARAL·LELISME   Nos dictan siempre,
somos la edad del porvenir.
Nos van dictando,
como nacer, como vivir.
Nos dictan normas,
que sin querer hay que cumplir. (Javier Álvarez)
PARONOMÀSIA:  Proximitat de paraules que sonen de la mateixa forma (homòfones) o semblant, bé perquè són de la mateixa família lèxica, bé perquè només es diferencien en un fonema.

 

He fet senyor del seny a mon voler.

Ausiàs March

 

Yo por ti perdí la calma
y casi pierdo hasta mi cama (Juanes)
PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA: Donar vida humana a objectes no humans. 

Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...

 

Escolta, Espanya, -la veu d'un fill

que et parla en llengua –no castellana;

parlo en la llengua –que m'ha donat

la terra aspra:

en aquesta llengua –pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

JOAN MARAGALL 

Los árboles tienen sueño.
Sus hojas ya se han cansado
de aguantar tanto el invierno (Estopa) 
PLEONASME: Repetició o aclariment innecessària per òbvia. Repetició o aclaració innecesaria per obvia. •  La cogí con mis manos   
PREGUNTA RETÒRICA: Una pregunta que no espera resposta. ¿Qué puede hacer usted sin un coche así?   
PRÉSTEC: Utilitzar elements d'un altre codi ja conegut, sigui aquest artístic, publicitari o d'un altre llenguatge    
RETRUÉCANO: Contraposició de dues frases que contenen els mateixos elements però en funcions diferents. Contaposició de dos frases que contenen els mateixos elements pero en funcions diferents.  "No penséis en lo que América puede hacer por vosotros, sino en lo que vosotros podéis hacer por América."  
PARADOXA: Treballa en el camp de l'aparent contradicció. La seva clau és el doble sentit.     
PARONOMÀSIA: Semblança fonètica de paraules o grups de paraules.    
POLISÍNDETON: La repetició de conjuncions.     
PROSOPOPEIA: Atribueix a éssers inanimats propietats dels éssers animats.     
PRETERICIÓ: S’afirma que no es diu o que no es dirà el que s’acaba dient. 

"No vaig a dir-te nada, però crec que el teu comptable t'estafa."

 
QUIASME: Recurs literari que consisteix a construir una simetria sintàctica o semàntica mitjançant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions

Busco en la petitesa infinitud com en la infinitud la petitesa.

Tinc l'enorme riquesa de no voler ser ric. Joan Brossa 

 

SÍMBOL

 

 Los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron la ley antiterrorista (Extremoduro)
Una vez tuve un clavo
clavado en el corazón,
y yo no me acuerdo ya si era aquel clavo
de oro, de hierro o de amor.
SÍMIL:    Que te quiero como el mar
quiere a un pez que nada dentro (Melendi)

SINÈCDOQUE: Es tracta d’estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot; el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere; el singular pel plural o el plural pel singular, etc. 

seré un cor dins la fosca; 

porpra de nou amb l’alba. 

CARLES RIBA

 

(cor=home, vida)

 
SINESTÈSIA:  És l’associació d’elements que provenen de camps sensorials diferents (visuals, auditius, olfactius, gustatius, tàctils) o l’associació entre els elements i les emocions. 

De l’aigua sentia la música dolça 

JOAN ALCOVER 

 
ZEUGMA: Omissió d'alguna part de la comunicació.   "Beberemos Heineken."   

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.