Aquest amor que fa un any em va prendre

i mai no he dit i en silenci em prospera,

pense sovint que ha de matar-me un dia.

Car el secret, que gelosament guarde,

arriba més enllà del sentiment,

i el pensament l´ha habitat i poblat.

No puc ja més, repetiria encara;

però l'amor no em deixa mai, cruel,

i em trobe a gust dessota el seu domini,

sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,

molt lentament, corcant-me a poc a poc.

La meua mort, mai espectacular,

m'ha d'arribar d'una lenta creixença:

va madurant a les meues entranyes,

exactament com madura l'amor.

Vicent Andrés Estellés